lapicossa

trencapins

Ja val!!! aquí tots queixant-se: si no hi ha foto no hi ha cim, quan penjaràs les fotos, a veure si veiem alguna foto... i finalment Boireta "pon al menos las de cima". Bé, aquí tenim les de cim i ara i aquí hem comprometo a anar desgranant l'història d'aquesta quinzena de dies, a partir del diari de viatge que majorment ha escrit la Roser (a partir d'ara la Little sister) amb molt bon humor i frescor literària.
El primer cim va ser el Little Meru de 3810 metres, un caramel amb una perspectiva fabulosa del Meru, que vam pujar després de fer la migdiada.

l'endemà vam pujar al Meru, de 4565 metres, tota una ascensió pel voral de crater, per llarga i aèria cresta.

i finalment el colós, l'impressionant i aïllat volcà del Kibo, al massís del Kilimanjaro, assolint el punt culminant del Uhuru de 5895 metres.

aquest és el resultat en números, però tant sols és la suma d'un seguit de petites històries que enramades i relligades condueixen al cim de l'expedició. Aquestes històries son les que intentaré anar explicant en properes entregues...

boireta · Publicado: 30 Sep 2008 3:39 pm

¡Ya era hora!. Empezábamos a dudar de que hubierais subido... Mr. Green

_________________
http://todoseandara.blogspot.com/

trencapins · Publicado: 30 Sep 2008 10:28 pm

Vàrem pujar, hi tant que vàrem pujar!!!! Exclamation

, però tota expedició comporta riscos que difícilment son previsibles i la nostra transcorria per un terreny summament perillós: la selva profunda i plena de bèsties salvatges, els refugis sense aire condicionat, les aigües mal bullides, els pets que es fotien alguns mentre caminàvem, el mal d'alçada, no estar a l'alçada, el menú del nostre estimat cuiner Benedicte,... infinitat de perills que ens rodejaven Cool

Dos fotografies il·lustren aquest aspecte: en la primera instantània podeu veure a la Little Sister a punt de ser menjada per un lleó, la força i la unió de l'equip ho va impedir, amb molts esforços i risc Shocked

, en l'últim moment,

com podeu veure un moment molt crític, la nostra valentia i sobretot la decisió i empenta del Joan quan es va dirigir al lleó i li va dir: " tú tens dos problemes: jo i la digestió", mentre el senyalava directament als ulls amb el seu dit index.
En altres ocasions, no va ser la força, sinó el nostre enginy el que ens va salvar d'una situació perillosa. Observeu atentament la fotografia...

en aquesta ocasió, en Guifre (a partir d'ara el Lider), s'escapoleix d'un atac furibund d'un búfal embogit, el terreny pelat de vegetació tant sols li deixa una opció: EL CAMUFLATGE, amb tant bona fortuna que encara avui el búfal l'està buscant per les tundres del Kilimanaro Cool

talos · Publicado: 01 Oct 2008 12:06 pm

això era culpa de l'alçada veritat?? o més aviat el menjar de l'avio??? Laughing

_________________
el temps es el millor mestre x l'home, llàstima q mati els seus alumnes

trencapins · Publicado: 01 Oct 2008 10:53 pm

trencapins · Publicado: 02 Oct 2008 10:14 pm

Sembla que hem deixat petjada a Tanzania i Easy Travel, l'empresa que ens va guiar, mimar i escurar ha quedat tan impressionada que... bé consulta tu mateix la pàgina http://www.easytravel.co.tz/mt-kilimanjaro.html i també
http://www.easytravel.co.tz/guest-comments.php i ho veuras Embarassed

talos · Publicado: 02 Oct 2008 11:21 pm

si, si pero naltros volem el reportatge...
_________________
el temps es el millor mestre x l'home, llàstima q mati els seus alumnes

trencapins · Publicado: 03 Oct 2008 9:31 pm

talos · Publicado: 06 Oct 2008 3:11 pm

trencapins · Publicado: 07 Oct 2008 10:44 pm

Per començar, cal que us feu una petita idea de la complexitat que comporta una expedició d'aquestes característiques: a les vacunes i productes preventius cal sumar el tractament amb Permetrina, un insecticida per la roba molt efectiu, que vam tenir que fer en una habitació habilitada per a l'ocasió:

al cap de deu minuts de fer el tractament a la roba, vam veure sortir una manifestació d'escarabats, formigues, mosques, mosquits i demés insectes, tots amb la maleta a la mà i molt enfadats, de l'habitació.
Després cal classificar, plegar, seleccionar... la roba i atuells per prendre, llista en mà.

el més difícil és que tot càpiga als petates i que no sobrepassi els 20 quilos estipulats. Tota una odissea!!!!.

finalment un esforç sobrehumà per a tancar els petates i ...

... encara queda el dur peregrinatge, amb aquell pes mort a l'esquena. Sort de l'inestimable ajuda de Voltes, que a costa de desviar-se la columna, vam poder arrastrar-nos fins a la seva furgoneta on ens vam alliberar del pes. Per cert, els dos bidons de cervesa que inicialment m'emportava, vaig tenir que abandonar-los a casa per culpa del pes!!! no cal dir que quan vaig tornar a casa no en quedava ni una gota, suposo que a causa de la calor Twisted Evil

tot és a punt de començar Shocked

a partir d'ara comença l'aventura Laughing

trencapins · Publicado: 29 Oct 2008 11:13 pm

Bé, ja és hora d'animar aquest fil. A partir d'ara faré una transcripció mes o menys informal del diari de viatge que vàrem anar bastint dia rere dia de la nostra petita aventura, amenitzat amb fotografies adients.
Mentrestant si voleu veure un aperitiu aneu a aquesta adreça http://www.mendiak.net/modules.php?name=Forums&file=viewtopic&t=23018
hi trobareu un aperitiu del que es courà en aquest foro. Molt be

franciscus · Publicado: 30 Oct 2008 9:26 am

uhhhuyyyyyy, esto se plantea largo... Rolling Eyes

trencapins · Publicado: 30 Oct 2008 11:54 pm

30 d’agost de 2008.- El viatge inacabable

a les dues de la matinada sortim de Reus direcció Barcelona

recollir els passatges d'avió i facturar l'equipatge

llargues esperes a Barcelona

llargues esperes a Amsterdam

i ara entronquem amb el diari de viatge, a partir d'ara tot el text escrit serà provienet del diari de viatge:

Primer incident: a la Montserrat li han canviat els enunciats del bitllet de l’avió, al que hi posava Barcelona – Amsterdam, en realitat era el de Amsterdam – Kilimanjaro i l’altre al revés. Un enrenou i tot un plegat d’explicacions al embarcar a Amsterdam.

Uff, tot el dia amb avió, estem cansats però pensava que es faria més dur. Quan hem arribat a Tanzània hem tingut que fer cua per al visat d’entrada (50 dòlars), hi hem estat un bon ratet. Els de Easy Travel ja ens esperaven a fora de l’aeroport amb un cartellet per a identificar-se.

Hem carregat tots els petates al Land Rover i directes cap a l’hotel Da Costa a Arusha, que està a 55 quilòmetres, un cop allí, sorpresa! no tenim habitació!, sembla que al matí estava confirmada, però ara...

akunamatata!, agafa petates i cap a l’hotel Arusha Tourist, un hotel de tipus similar. La gent, molt atenta, ens ajuda amb els paquets i ens col·loquen a unes habitacions molt petites, però prou dignes i molt netes. Demà a les 7h. Del matí toquen diana i hem de deixar els paquets a punt.

AIXÓ ÉS ÀFRICA!!!!!!

trencapins · Publicado: 30 Oct 2008 11:59 pm

boireta · Publicado: 31 Oct 2008 8:21 am

Bueno, hombre, tampoco hay que ponerse así... A ver si esto va a ser como el camí de sant Jaume de uno que yo me sé...
_________________
http://todoseandara.blogspot.com/